Fa temps que hi dono voltes i la il·lusió ha anat creixent. Quan l'Eduard m'ho va comentar per primer cop se'm va posar la pell de gallina... TRANSATLAS al Marroc! uf... la idea d'anar a un país desconegut per nosaltres, un país que vist des de la distància sembla que retrocedim en el temps, un indret remot, uns pobles perduts en la immensitat de le pedra i la sorra, una gent i una cultura totalment desconeguda. El projecte semblava ferm i ja teniem les dates i el bitllet d'avió: sortida 30 de Setembre i tornada 14 d'Octubre, i company de viatge, en Dani, una aposta segura.
Però com que els plans sempre es capgiren una inoportuna lesió al genoll d'en Dani ha fet que ens estiguem plantejant realitzar el viatge sols, o sigui l'Eduard i jo, la seva mula. Ho seguim planejant sense por, amb molta il·lusió, amb seguretat i poc a poc es van esvaïnt els dubte. Ens sap greu quedar-nos sense company de viatge. Potser és el destí que em prepara un llarg viatge ple d'aventures i ple de coneixençes com deia el nostre amic Lluis, un viatge que hem de realitzar sols... si és així benvingut, i sigui com sigui Dani, et desitjo una ràpida recuperació, espero veure't a l'aeroport, i si no hi ets no pateixis, queden moltes aventures per fer i molts indrets que esperen 2 mules amb els seus somiatruites al damunt
No hay comentarios:
Publicar un comentario