...i deixem enrere l'Atlas!!!

Si senyor!!! amb molta empenta i superant moltes adversitats ja hem deixat enrere l'Atlas i estem situats a Nkob. Pero no us penseu que aixo ha estat bufar i fer ampolles no... al contrari, hem suat tot el que no haviem suat mai, hem patit molt més del que ens pensavem patir i ens hi hem deixat la pell (i mai més ben dit, ja que el sol i les caigudes ens han deixat senyalats a tots dos).
Que com esta l'Eduard? doncs el veig tocat, porta 2 dies maleint un tal Jorge que és l'autor de la guia de btt del marroc. Conclusion: o aquest paio esta molt fort, o nosaltres som uns palanganes, o el temps i l'erosio de la naturalesa fant que aqui al Marroc els camins canviin molt i que una ruta que ha de ser a priori fàcil es converteixi amb una odisea. Carregat amb tants quilos de totes maneres tot es fa mes dificil, pero en aquests moments i sense companys de viatge a algu o altre s'han de tirar les culpes, ja ens perdonaras Sr Jorge...
I que com estic jo? doncs tant o més fotuda que l'Eduard, la llanta torta amb els raids que cada dia s'han de recollar, portem 2 cameres destrossades i no ens queden recanvis, el desviador falla, el robot del canvi va per on ell vol i crec que ja no em queda fre del darrera. L'Eduard s'està plantejant acabar la ruta aqui pero aquest canvia d'opinio rapid i un bon tahin i un bon llit potser ho arregla tot. De moment dema jornada de reflexio. Ja us informarem.
Salut!!!

D'Anergui a Imilchil

Crec que la jornada de descans ha funcionat, l'Eduard em va fer una neteja totalment necessària després del nostre bany al riu i una petita posta a punt. A ell l'he vist molt content i distès, segurament gràcies a la bona companyia amb la familia Chifi que son genials, o també potser ha sigut degut al bon rollo que es respirava a aquest poble anomenat Anergui i que aquests dies estava de festa major. La questio és que l'Eduard ha aprofitat per anar a un altre poblet a ajudar a portar material amb 4x4, ha vegut tè mil vegades acompanyat de gent diferent i ha estat ballant danses folkloriques berebers com si fos un més, i mentrestant jo parada...quina enveja.
Aixo si, l'Eduard ha estat menjant tot el dia, suposo que recuperant forces per l'etapa d'avui; truita a la bereber, callos de cavall, fruita, fruits secs... s'ha posat les botes.
Sigui com sigui ha valgut la pena ja que tots dos hem fet una etapa perfecte i es presentava a priori una de les més dures que ens trobarem. I aixo que no hem començat bé el dia ja que l'esmorzar que havien de servir a les 8 no l'han portat fins a les 8:'45, aixo és la puntualitat marroquina, pero quan t'espera una etapa llarguissima aixo et fa posar més nervios del normal.
I comença el dia: el primer bon dia és un port de 1100m de desnivell que ens porta a 2600m, perquè ens entenguem, començem amb un bellmunt i mig arrossegantme a mi, una bicicleta d'uns 40kg de pes, com reien els cotxes que ens adelantaven... pero poc, a poc i bona lletra i sense posarnos nerviosos s'arriba a tot arreu, i un cop acabat el port ha començat un tram genial, apartat de tot, amb una gent encantadora i uns paisatges genials, aixo si, cap lloc on comprar aigua o menjar... pero és igual, tots sabem que de tant en tant és bo fer el paleolitic que en aquest cas seria el paleobiker, hem passat el dia amb una taronja i un formatget caserio marroqui, i amb molta il.lusio...
Pero no us penseu que é tot tant fàcil, la jornada encara ens portaria dos ports més, un oris i quasibé un altre bellmunt, tot aixo per acabar de fer els 70km d'etapa i guanyarnos un merescut sopar.
Tinc dubtes, hem trobat un pastor bereber que no ens deixava i tot rient senyalava el cap de l'Eduard, senyalava el cami que haviem de fer i feia senyals evidents de tallar el coll, segur que té una explicacio pero sempre ens quedarà aquest interrogant.
Total, que si ens aixequem molt d'hora, molt d'hora i no ens fan esperar massa per esmorzar i fem les coses poc a poc i ben fetes, i si no ens tallen el coll pel cami, som un pais imparable. Perdoneu pero en Guardiola ho havia de dir.
Fins aviat

Les primeres jornades ens porten les primeres lliçons

Per fi hem trobat un lloc per poder escriure una mica... Pero haurà de ser ràpid i amb condicions precàries degut al teclat amb alfabet àrab. Les primeres jornades ja ens han ensenyat força coses que resumirem tot seguit:
1- "no por mucho madrugar amanece mas temprano": la puntualitat marroqui no es una ciència exacte, encara que et jurin que seran molt puntuals. A Marroc aquesta època son 2 hores menys, si et confons i a sobre vas puntual has d'esperar un cotxe durant 1 h i 1/2, pagant la novetada del turista
2- anar amb BTT a l'Atlas no és fer una sortideta amb els amics a Bellmunt. Quan et diuen que una pujada és forta relment hi pots posar les mans al foc, i si et diuen que em sembla que el cami ha desaparegut no hi passis, serà impossible...
3- els perills del marroc son els gossos i els monos que tiren pedres, pel que fa a la gent no es poden trobar persones més hospitalaries
4- L'art de carregar les mules dels marroquins és envejable, a veure si n'aprens Eduard
5- Ningu enten què porta a una persona a carregar pes i pedalar per plaer, si a més hi sumes la vestimenta de ciclisme de Fisio Bisaura que no t'extranyi que et mirin com un extraterrestre.
Us mantindré informats