D'Anergui a Imilchil

Crec que la jornada de descans ha funcionat, l'Eduard em va fer una neteja totalment necessària després del nostre bany al riu i una petita posta a punt. A ell l'he vist molt content i distès, segurament gràcies a la bona companyia amb la familia Chifi que son genials, o també potser ha sigut degut al bon rollo que es respirava a aquest poble anomenat Anergui i que aquests dies estava de festa major. La questio és que l'Eduard ha aprofitat per anar a un altre poblet a ajudar a portar material amb 4x4, ha vegut tè mil vegades acompanyat de gent diferent i ha estat ballant danses folkloriques berebers com si fos un més, i mentrestant jo parada...quina enveja.
Aixo si, l'Eduard ha estat menjant tot el dia, suposo que recuperant forces per l'etapa d'avui; truita a la bereber, callos de cavall, fruita, fruits secs... s'ha posat les botes.
Sigui com sigui ha valgut la pena ja que tots dos hem fet una etapa perfecte i es presentava a priori una de les més dures que ens trobarem. I aixo que no hem començat bé el dia ja que l'esmorzar que havien de servir a les 8 no l'han portat fins a les 8:'45, aixo és la puntualitat marroquina, pero quan t'espera una etapa llarguissima aixo et fa posar més nervios del normal.
I comença el dia: el primer bon dia és un port de 1100m de desnivell que ens porta a 2600m, perquè ens entenguem, començem amb un bellmunt i mig arrossegantme a mi, una bicicleta d'uns 40kg de pes, com reien els cotxes que ens adelantaven... pero poc, a poc i bona lletra i sense posarnos nerviosos s'arriba a tot arreu, i un cop acabat el port ha començat un tram genial, apartat de tot, amb una gent encantadora i uns paisatges genials, aixo si, cap lloc on comprar aigua o menjar... pero és igual, tots sabem que de tant en tant és bo fer el paleolitic que en aquest cas seria el paleobiker, hem passat el dia amb una taronja i un formatget caserio marroqui, i amb molta il.lusio...
Pero no us penseu que é tot tant fàcil, la jornada encara ens portaria dos ports més, un oris i quasibé un altre bellmunt, tot aixo per acabar de fer els 70km d'etapa i guanyarnos un merescut sopar.
Tinc dubtes, hem trobat un pastor bereber que no ens deixava i tot rient senyalava el cap de l'Eduard, senyalava el cami que haviem de fer i feia senyals evidents de tallar el coll, segur que té una explicacio pero sempre ens quedarà aquest interrogant.
Total, que si ens aixequem molt d'hora, molt d'hora i no ens fan esperar massa per esmorzar i fem les coses poc a poc i ben fetes, i si no ens tallen el coll pel cami, som un pais imparable. Perdoneu pero en Guardiola ho havia de dir.
Fins aviat